M’encanta descobrir aspectes singulars de la vida. I hi ha un lavabo a un restaurant de Tàrrega, a l’ Urgell, que té el seu encant perquè han pintat una pissarra negra a una paret . A l’il•lustre visitant se li posen a disposició alguns guixos blancs i de colors. I tothom en tan escatològic lloc escriu i dibuixa el que vol. Des de Visca al Barça a una declaració no apte per a menors a una amiga. El restaurant es diu La Cava, i té bona cuina... i bon lavabo!
Un lavabo per escriure
Dimecres vaig veure per TV3 el bon documental de Manuel Huerga sobre Pepe Rubianes. I em va agradar veure Joan Gràcia de Tricicle parlar del seu amic (també Serrat, Bozzo, Flavià, i els demés…). El Pepe era un personatge irrepetible en tot i es presentava pel Teatre Poliorama sense avisar per veure els seus amics de Tricicle. Més tard, algunes nits va sortir a actuar uns minuts a l’escenari del Poliorama ( quan acabava l’obra Garrick): “per poder pagar l’hipoteca de la Caixa” deia… Fantàstic Rubianes i irrepetible…
Pepe Rubianes
LUCIO DALLA: SE'N VA UN ARTISTA IMMENS...
Ha estat avui dia 1 de març, a Montreux (Suïssa), al començament d’una gira europea. Avui ha mort Lucio Dalla, d’un infart. A Itàlia estan commocionats, no és per menys. Dalla ha estat un artista grandiós. El diumenge hagués complert 69 anys. Va actuar vàries vegades a Barcelona. El vaig poder conèixer personalment quan jo treballava de guionista amb la Rosa Maria Sardà en aquell programa històric “Ahí te quiero Ver” a TVE-1. Dalla va començar com pastor de ramats (m’ho va explicar la Sardà) i va acabar com un dels grans cantautors italians. La cançó “Caruso” és tot un himne, aplaudit a tot arreu i versionat per tot arreu… A mi m’encanta Lucio Dalla per ser diferent en lletres i músiques… i cantar-ho diferent. Adorava la seva Bolonya… Se’n va un artista immens. Jo el vaig descobrir amb “Balla, balla, ballerino..” i li vaig ser molt fidel al Caspe Street de Ràdio Barcelona. Anys després un tema instrumental seu ha estat la sintonia de L’Estand, el programa de les fires que jo dirigia a Punto Radio. I “Canzoni”, “Atenti al lupo”, “Balla, balla, ballerino”, “Tutta la vita” o “Caruso” sonaven sempre. Dalla sempre serà un dels meus favorits. I el recordaré, no podia ser d’una altra manera, amb les seves ulleres rodones inconfusibles ...
Lucio Dalla
GRANOLLERS I L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA
A l’esplèndida plaça Porxada del centre de Granollers aquest dimecres he pogut veure el Carnestoltes dins d’un taüt, preparat per ser enterrat. El Carnaval donarà pas a la Quaresma. M’agrada anar a reunions per tot Catalunya i veure que a banda de la tristor generalitzada, de debò, hi ha una tristor lúdica, de mentida: m’he trobat a Granollers amb música fúnebre, el Carnestoltes de cos present, una corona de flors, i un senyor ben viu , vestit de negre, que li feia honors. “Fa por” deia una senyora, i en realitat el que fa por és enterrar l’alegria i la disbauxa tan aviat i quan queda tot l’any!
L'enterro de la sardina
Le Cirque du Soleil: L’espectacle total!
És la tercera vegada que veig un espectacle del Cirque du Soleil. I com m’han agradat tots ! Són l’espectacle total. Un sentit escènic fantàstic…música en viu .. llums… acrobàcies infinites… sentit de l’humor… vestuari... ritme.. creativitat...i desenes d’ artistes entrant i sortint contínuament... El divendres vaig assistir amb la family a l’estrena de Corteo (les ampolles d’aigua tenen un disseny de nota !) i a tots ens va entusiasmar. Le Cirque du Soleil és el Barça dels espectacles :) A més a més vaig poder xerrar amb vells amics com el conseller Mena o l’alcalde de Barcelona... ells també hauran de fer salts... i no ho tenen fàcil...
Corteo